- Tel. +376 805 205
- hola@altura.ad
- Andorra
Parc del Pinar de Perruquet | Natura recuperada al front marítim
Un parc de 28.000 m² a Vila-seca que reinterpreta la pineda mediterrània amb jocs d’aigua, llacuna natural i pèrgoles inspirades en els arbres.
Els pinars de la primera línia de costa mediterrània van ser plantats antigament com a solució per la fixació de les dunes i la protecció dels conreus interiors de l’ambient salí. A partir dels anys 60, però, la urbanització intensiva de la costa mediterrània va eliminar bona part d’aquests espais d’alt valor paisatgístic i ecològic que figuren entre els hàbitats de conservació d’interès comunitari. El projecte del Pinar del Perruquet retorna al públic i a la natura una de les poques pinedes que ha sobreviscut a la pressió urbanística. Seguint un procés de renaturalització, el projecte restaura l’ambient original del pinar recuperant els processos naturals d’aquest espai, racionalitzant la circulació dels usuaris i prevenint els efectes de les torrentades d’aigua.
- Localització: Platja de la Pineda, Vila-Seca, Tarragona, Espanya
- Realització: 2008
- Programa: Paisatgisme
- Client: Públic
- Superfície: 28 000 m2
- Estat: Finalitzat
- Equip: Fotografia: Pedro Pegenaute
Seguint la tònica de la urbanització massiva de la costa a tot l’arc mediterrani, el planejament de Vila-seca (Tarragona) preveia el desenvolupament urbanístic de la zona costera del municipi mantenint la titularitat privada de la majoria dels terrenys per a edificis d’ús residencial.
A partir de l’any 1993 però, l’ajuntament va apostar per recuperar el valuós espai de la pineda com a zona verda pública per a l’ús i gaudi de tots els ciutadans i la natura.
El projecte del parc urbà del Pinar del Perruquet, després de les expropiacions del sòl i de l’enderroc de les edificacions existents, forma part de l’última fase de desurbanització del front marítim de la Pineda amb el disseny d’un parc de 28.000m² que recupera els valors i funcionalitats naturals de la pineda original. Amb la restauració de la vegetació autòctona i el disseny de l’espai urbà, ara s’hi pot tornar a gaudir dels elements propis que defineixen la costa mediterrània: el vent, la llum filtrada per les pinedes i la seva ombra, la terra i l’aigua.
La proposta es va desenvolupar seguint dos grans estratègies: la restauració de la malmesa pineda existent i el disseny de l’espai públic urbà d’ús més intensiu a les zones amb el sòl més degradat ambientalment i afectat per la contaminació.
Per una banda, es va dur a terme la restauració de la pineda mitjançant la creació d’espais protegits que afavorien els processos naturals del tipus sacrifici-protecció que permetessin a mitjà termini recuperar les funcionalitats naturals perdudes de la pineda amb la plantació d’espècies autòctones.
Per altra banda, tenint en compte també el requeriment d’un espai d’ús més urbà, es va abordar el disseny dels punts on degut a la contaminació per aerosols amb tensioactius provinents de la desembocadura del riu Francolí s’havia perdut la pineda i presentaven grans dificultats per a la implantació d’una de nova. En aquests indrets es va treballar amb elements de caràcter més urbà creant unes estructures arquitectòniques inspirades en la pineda que solucionaven la necessitat de generar espais d’ombra a curt termini, donaven continuïtat paisatgística a la pineda i reforçaven el valor simbòlic dels pins.
Els problemes endèmics d’inundació de la zona es van solucionar amb un reservori d’aigua en forma de llacuna que ofereix a la vegada una zona de jocs d’aigua integrada al parc.
ESTRATÈGIES BIOCLIMÀTIQUES
- Proteccions solars per evitar el sobreescalfament a l’estiu mitjançant vegetació natural i pèrgoles d’ombrejament.
ESTRATÈGIES EN L’ÚS DE RECURSOS
- Ús de materials de fàcil reciclabilitat.
- Ús de vegetació adaptada al règim pluviomètric local.
- Promoció de la biodiversitat mitjançant la plantació de diversitat d’espècies autòctones i incorporació del medi aquàtic.
- Tractament dels espais verds i jardins d’acord amb l’ecologia creativa que activa els processos naturals per la regeneració dels espais.
- Sistema de regulació de les aigües pluvials amb una llacuna reguladora d’aigua en cas de torrentades.
- Ús de vegetació adaptada al règim pluviomètric local.
- Creació d’espais protegits per tal que la natura es desenvolupi segons els seus processos.
