Rehabilitació d’una era | Arquitectura tradicional i sostenibilitat al Pirineu

La intervenció parteix de la voluntat de mantenir l’estructura arquetípica de l’era tradicional, preservant els murs portants de pedra característica del poble, l’estaló com a element central i l’estructura de coberta completament aparent. El projecte entén la rehabilitació com un exercici de continuïtat material i constructiva, on el nou ús domèstic es construeix a partir del que ja existia. En aquest projecte hem anat més enllà de l’eficiència energètica, incorporant una visió integral de la sostenibilitat: ús de materials de proximitat, minimització del transport i l’impacte al llarg del cicle de vida.

La nova distribució situa les zones de dia a la façana sud, obertes al sol i a les vistes a través dels dos gaials, on s’ubiquen la sala d’estar, el menjador i la cuina. En un dels gaials s’hi penja una estructura prefabricada de fusta per transformar-lo en una balconada que introdueix l’ús domèstic a la façana, recuperant la dualitat original de casa i era. L’habitatge es dimensiona pensant en un ús quotidià contingut, amb les zones principals a la planta superior i els espais complementaris —habitació polivalent i aparcament— a la planta inferior.

L’accés a l’altell es resol mitjançant una nova escala concebuda com un element arquitectònic que integra la llibreria oberta cap a l’estar i espais d’emmagatzematge vinculats a l’habitació. El tancament de fusta que l’acompanya es treballa com una façana interior per on passejar, generant la privacitat i obertures necessàries entre les diferents peces de programa amb una balconada interior que estableix visuals creuades cap al doble espai. El recorregut interior esdevé part essencial de l’experiència de l’habitatge, on circulació, mobiliari i arquitectura formen un conjunt continu.

Les distribucions interiors es resolen amb envans de fusta de pi negre de proximitat, procedent dels Pirineus, reforçant el vincle amb el territori i reduint l’impacte ambiental. Els extrasdossats interiors s’han executat amb aïllament natural de fibra de fusta i cotó reciclat, canya procedent de Girona i acabats amb arrebossats de morter de calç de proximitat. Aquesta solució permet combinar un bon comportament tèrmic amb una elevada inèrcia tèrmica, aportant regulació natural de la humitat i un confort interior constant al llarg de l’any. L’edifici té una baixa demanda energètica i funciona amb el suport d’una estufa de llenya els mesos més freds; d’aquesta manera s’eviten sistemes de calefacció complexos i costosos.

La intervenció prioritza la salut dels usuaris i del planeta amb l’ús de materials amb baix contingut de COV i formaldehids, materials transpirables i naturals com la fusta, la calç, pintures i lasurs ecològics. La rehabilitació posa especial èmfasi en la reducció de l’energia incorporada, reutilitzant materials provinents de l’antic ús de restaurant,  revaloritzant elements existents com la pedra de les antigues taules (ara utilitzada en els terres dels banys), l’envolupant de pedra i l’estructura de fusta. A més, la rehabilitació ha posat de relleu la utilització de tècniques constructives tradicionals respectant l’entorn i l’edificació original. Quan ha estat necessari incorporar nous materials, s’han seleccionat materials de proximitat i poc transformats, alineant el projecte amb criteris d’economia circular i respecte pel patrimoni del Pirineu.