Cal Gastó, a Canillo (Andorra), ha estat objecte d’una rehabilitació arquitectònica que respecta la tipologia original i posa en valor els elements constructius tradicionals. El projecte recupera els murs de pedra i l’estructura de biguetes de pi negre, preservant textures i enteixinats originals, i alhora adapta la distribució interior a nous usos. Les estances secundàries de la planta baixa s’han transformat en un spa i zona d’aigües, mentre que els espais nobles mantenen la seva jerarquia. La intervenció combina patrimoni i contemporaneïtat, oferint un habitatge que manté l’essència de la casa andorrana i la projecta cap al futur.
Cal Gastó és un dels conjunts arquitectònics més significatius de Canillo i d’Andorra, testimoni de l’organització social i econòmica que va perdurar fins a principis del segle XX. La casa tradicional andorrana, entesa com a institució familiar i productiva, estava vinculada a l’activitat agroramadera autosuficient i ha estat transformada per diverses generacions amb ampliacions documentades el 1619, 1701 i 1828.
Després dels fets de 1943, la casa va quedar tancada durant dècades fins que el 2016 els hereus en van impulsar la rehabilitació. El 2018, Cal Gastó fou declarat Bé Inventariat del Patrimoni Cultural d’Andorra, reforçant-ne el valor històric i arquitectònic.
La primera visita prèvia al projecte va revelar un habitatge congelat en el temps. L’encàrrec demanava una actuació respectuosa amb la història, però també capaç d’adaptar-se als usos actuals. La proposta arquitectònica treballa amb la tipologia original de la casa, composta per grans murs de pedra amb morter de fang i dues crugies repetides fins a coberta. El sistema de sostres amb bigues i enteixinats de pi negre s’ha consolidat i posat en valor, mantenint la sensació de lleugeresa en contrast amb la rotunditat de les parets mestres.
La distribució recupera la lògica històrica: a la crugia de llevant s’hi ubiquen els espais de dia i comunitaris, i a la de ponent les habitacions. Els antics espais utilitaris de la planta baixa, com el celler i la cort, es transformen en un spa i zona d’aigües, dotant l’edifici de nous usos contemporanis.
Aquesta rehabilitació patrimonial no només preserva els elements constructius i tipològics de l’arquitectura tradicional andorrana, sinó que també integra criteris de sostenibilitat i confort actual, convertint Cal Gastó en un exemple de com el passat i el present poden conviure dins un mateix edifici.
ESTRATÈGIES EN LA REHABILITACIÓ DEL PATRIMONI