La casa, situada al barri de Santa Magdalena de la Seu d’Urgell, forma part de les històriques Cases Barates construïdes als anys 50 per garantir habitatge digne i assequible als treballadors. La reforma actual s’ha fet seguint els criteris Passivhaus, amb una demanda energètica inferior a 20 kWh/m²·any. L’habitatge incorpora fusteries de fusta amb triple vidre, façanes amb aïllament SATE de llana mineral i ventilació mecànica amb recuperador de calor. La distribució interior prioritza la vida familiar en un espai obert i flexible, mentre que l’ús de CLT del Pirineu i materials naturals de proximitat garanteix sostenibilitat i confort.
La reforma parteix de la premissa de crear un espai familiar comú a la planta baixa, obert i sense passadissos, que afavoreixi la trobada i la corresponsabilitat en les tasques quotidianes. Un moble central, construït amb taulers tricapa d’avet, organitza cuina, menjador i sala de manera fluïda, potenciant recorreguts alternatius i visuals obertes.
La planta primera es reserva als espais més privats, amb tres habitacions i un bany compartit. L’antic cap de casa, abans en desús, es recupera com a altell flexible, capaç d’adaptar-se a usos canviants. Tant l’altell com la nova coberta s’han resolt amb panells de CLT que s’insereixen dins del volum original, actuant com un gran moble de fusta.
El nucli d’escala connecta verticalment els tres nivells i esdevé una xemeneia de llum i ventilació, il·luminant el centre de la casa i afavorint l’efecte venturi per refrigerar de manera natural a l’estiu.
La rehabilitació s’ha dissenyat amb criteris de sostenibilitat i alta eficiència energètica. L’envolupant s’ha aïllat amb SATE de llana mineral, eliminant ponts tèrmics i assolint valors de transmitància molt baixos (U=0,15 W/m²K a façana, 0,14 W/m²K a coberta i 0,25 W/m²K a solera). Les finestres de fusta amb triple vidre aconsegueixen Uw <0,8 W/m²K, garantint estanquitat i confort. La ventilació combina estratègies naturals amb un sistema mecànic controlat amb recuperació de calor, reduint la demanda energètica i millorant la qualitat de l’aire interior.
Els paviments de formigó i les parets de càrrega ceràmiques sense revestir aporten inèrcia tèrmica, estabilitzant la temperatura interior. Per reforçar l’estructura existent, s’han afegit noves parets de càrrega i s’ha estintolat la central per aconseguir un gran espai diàfan a la planta baixa.
L’ús de CLT del Pirineu permet una execució ràpida i precisa, redueix emissions i fomenta la gestió forestal sostenible local. Així, el projecte combina eficiència Passivhaus, memòria històrica i materials de proximitat, demostrant com l’arquitectura pot regenerar el patrimoni social i constructiu del segle XX.
ESTRATÈGIES BIOCLIMÀTIQUES
ESTRATÈGIES EN L’ÚS DE RECURSOS