- Tel. +376 805 205
- hola@altura.ad
- Andorra
Reforma d’un habitatge a la Seu d’Urgell | Fusta i eficiència energètica
Una rehabilitació energèticament eficient que combina criteris Passivhaus, ús de CLT del Pirineu i respecte per la memòria social del barri.
La casa, situada al barri de Santa Magdalena de la Seu d’Urgell, forma part de les històriques Cases Barates construïdes als anys 50 per garantir habitatge digne i assequible als treballadors. La reforma actual s’ha fet seguint els criteris Passivhaus, amb una demanda energètica inferior a 20 kWh/m²·any. L’habitatge incorpora fusteries de fusta amb triple vidre, façanes amb aïllament SATE de llana mineral i ventilació mecànica amb recuperador de calor. La distribució interior prioritza la vida familiar en un espai obert i flexible, mentre que l’ús de CLT del Pirineu i materials naturals de proximitat garanteix sostenibilitat i confort.
- Localització: La Seu d'Urgell, Catalunya, Espanya
- Realització: 2018
- Programa: Habitatge
- Client: Privat
- Superfície: 120 m2
- Estat: Finalitzat
- Equip: Estructura: Josep Semino, Instal·lacions: ATECI, Fotografia: Pol Viladoms
La reforma parteix de la premissa de crear un espai familiar comú a la planta baixa, obert i sense passadissos, que afavoreixi la trobada i la corresponsabilitat en les tasques quotidianes. Un moble central, construït amb taulers tricapa d’avet, organitza cuina, menjador i sala de manera fluïda, potenciant recorreguts alternatius i visuals obertes.
La planta primera es reserva als espais més privats, amb tres habitacions i un bany compartit. L’antic cap de casa, abans en desús, es recupera com a altell flexible, capaç d’adaptar-se a usos canviants. Tant l’altell com la nova coberta s’han resolt amb panells de CLT que s’insereixen dins del volum original, actuant com un gran moble de fusta.
El nucli d’escala connecta verticalment els tres nivells i esdevé una xemeneia de llum i ventilació, il·luminant el centre de la casa i afavorint l’efecte venturi per refrigerar de manera natural a l’estiu.
La rehabilitació s’ha dissenyat amb criteris de sostenibilitat i alta eficiència energètica. L’envolupant s’ha aïllat amb SATE de llana mineral, eliminant ponts tèrmics i assolint valors de transmitància molt baixos (U=0,15 W/m²K a façana, 0,14 W/m²K a coberta i 0,25 W/m²K a solera). Les finestres de fusta amb triple vidre aconsegueixen Uw <0,8 W/m²K, garantint estanquitat i confort. La ventilació combina estratègies naturals amb un sistema mecànic controlat amb recuperació de calor, reduint la demanda energètica i millorant la qualitat de l’aire interior.
Els paviments de formigó i les parets de càrrega ceràmiques sense revestir aporten inèrcia tèrmica, estabilitzant la temperatura interior. Per reforçar l’estructura existent, s’han afegit noves parets de càrrega i s’ha estintolat la central per aconseguir un gran espai diàfan a la planta baixa.
L’ús de CLT del Pirineu permet una execució ràpida i precisa, redueix emissions i fomenta la gestió forestal sostenible local. Així, el projecte combina eficiència Passivhaus, memòria històrica i materials de proximitat, demostrant com l’arquitectura pot regenerar el patrimoni social i constructiu del segle XX.
ESTRATÈGIES BIOCLIMÀTIQUES
- Simulació energètica per calcular i optimitzar al funcionament climàtic de l’edifici
- Millora de l’envolupant tèrmica incrementant l’aïllament
- Reducció de ponts tèrmics donant continuïtat a l’aïllament per l’exterior de l’estructura
- Optimització de les obertures per maximitzar la captació solar
- Activació de la inèrcia tèrmica en façana i forjats per millorar el confort tèrmic
- Proteccions solars per evitar el sobreescalfament a l’estiu amb persianes i pèrgoles vegetals
- Ventilació creuada natural a totes les estances per millorar la qualitat de l’aire i afavorir la refrigeració a l’estiu
- Sistema de ventilació mecànica controlada amb recuperació de calor per evitar pèrdues energètiques en la ventilació
- Producció d’energia amb instal·lació de plaques solars
ESTRATÈGIES EN L’ÚS DE RECURSOS
- Ús de materials amb baixa energia incorporada com la fusta
- Limitar l’ús de materials d’alt impacte a on són insubstituïbles com l’XPS sota de soleres i formigó només en contacte amb el terreny.
- Estructura de fusta com a embornal de CO2
- Elecció de sistemes constructius i materials de proximitat per reducció del transport
- Suficiència de materials utilitzant el mínim de recursos necessaris deixant l’estructura vista com a acabat, limitar el falsos sostres només on són necessaris i dotar de dobles usos als materials
- Ús de vegetació adaptada al règim pluviomètric local
- Promoció de la biodiversitat mitjançant la plantació de gran diversitat d’espècies autòctones, la col·locació de caixes niu per ocells, hotels d’insectes, caixes per ratpenats i deixant cavitats als elements constructius com a refugis per la fauna.
- Creació d’espais protegits per tal que la natura es desenvolupi segons els seus processos
- Promoció de l’economia circular i el talent local utilització de fusta del Pirineu i afavoriment del treball col·laboratiu de proximitat
