Nova Base del COEX

La nova ubicació per la Base del COEX, ocupa una posició central en la geografia del país amb una connexió directa a les 3 valls principals. Però alhora, aquesta connectivitat afegeix complexitat al projecte en haver-hi tres vials que creuen la parcel·la en diferents nivells degut a la proximitat del nus viari del túnel dels Dos Valires. 

Es proposa un edifici que ocupa els buits que queden entre vials amb un sòcol semisoterrat que uneix tot l’edifici. En les dues plantes del sòcol, s’hi ubica el taller de vehicles lleugers, els espais d’emmagatzematge, aparcament i altres programes que no requereixen tanta llum natural. En la planta baixa, situada a nivell del vial secundari que travessa la parcel·la i el riu, hi ha el taller de vehicles pesats i l’accés. La situació dels tallers de maquinària pesada a nivell del vial permet un accés fàcil i directe pels vehicles amb poca maniobrabilitat, tenir zones d’espera i aparcament exteriors. Finalment es reserva la planta superior, que ja treu el cap per sobre del nus viari, per situar-hi l’espai d’oficines del COEX i els banders amb uns espais més oberts al paisatge i a la llum natural.

En el projecte s’han adoptat vàries estratègies energètiques per reduir la demanda de l’edifici i les emissions de gasos d’efecte hivernacle. En primer lloc s’ha utilitzat un bloc de formigó cel·lular que és més lleuger, aïllant i incorpora menys energia en la fabricació que el bloc de formigó convencional; tant en la façana com per separar zones de programa climatitzades dels espais d’aparcament i emmagatzematge no climatitzats. S’han utilitzat pous de llum que travessen la planta d’oficines per incrementar la llum natural en el taller de vehicles pesats. La coberta s’ha realitzat vegetal amb una plantació extensiva de sèdum que absorbeix el CO2 de l’atmosfera i retarda el recorregut de l’aigua de les pluges.

La materialització de l’edifici s’ha dissenyat amb un tancament metàl·lic prefabricat i lleuger que fragment la nova construcció en franges horitzontals. D’aquesta manera es canvia la percepció de la mida de l’edifici, es perd l’escala, per tal que sembli més petit i s’integri a l’entorn. La volumetria es va esglaonant per adaptar-se a les línies definides pels vials que creuen la parcel·la fins a la franja inferior, en contacte amb el riu, realitzada amb formigó per solucionar el contacte amb el terreny i la proximitat de l’aigua. La xapa que conforma la façana té una geometria asimètrica que, en girar-la en cada franja, té una variació de brill i tonalitat. En ser vist des d’un vehicle en moviment, l’edifici, tot i estar resolt amb un únic material i color, té un aspecte canviant amb una vibració cromàtica i variabilitat.