Costa Rodona

Edifici prefabricat amb fusta

Construir a 2.200 metres d’altura sempre és un repte donada la meteorologia adversa i la ubicació excepcional d’alta muntanya del sector del Pas de la Casa de Grandvalira. A més a més, en aquest cas, el temps físic també va ser un condicionant de projecte ja que tant la redacció del projecte, la tramitació dels permisos administratius, com la construcció de l’edifici es van fer en 9 mesos, es a dir, des del tancament de la darrera temporada d’esquí fins l’inici de l’actual. L’única manera d’aconseguir aquesta fita per tal que l’edifici estigués operatiu amb les primeres nevades, ha estat un treball en equip entre els diferents agents implicats en el projecte i l’elecció adient del  sistema constructiu: la fusta.

L’edifici es va dissenyar des del primer moment amb les diverses solucions constructives que ofereix la fusta tenint en compte les seves propietats, però sense oblidar la variable econòmica i ambiental. Quan s’utilitzen sistemes constructius i estructures de fusta cal tenir-ho present des del primer moment en les fases inicials del projecte, ja que la fusta treballa diferent del formigó i l’acer, així que si es vol utilitzar la fusta i evitar costos econòmics elevats, és millor que l’estructura de pilars i murs sigui densa i modulada. L’edifici es va modular en 5 grans pòrtics estructurals per tal d’aconseguir uns espais diàfans per encabir els requeriments del programa de Grandvalira i alhora permetre l’adaptabilitat dels espai en el temps per a requeriments futurs.

A nivell constructiu la coberta es va realitzar amb panells CLT-Mix:  panells de fusta massissa contra-laminada que incorporen el gruix d’aïllament en el seu interior. Per tal de reduir la quantitat de fusta utilitzada i la secció estructural dels panells de fusta, es va incrementar el pendent de la coberta fins al 90%, (l’habitual és el 30%) d’aquesta manera s’aconsegueix que la neu no s’acumuli en la coberta i es redueix la càrrega de neu en una tercera part.  Els murs de les façanes es van realitzar amb entramat lleuger de fusta, es tracta de murs conformats amb seccions petites de fusta que també incorporen l’aïllament en l’interior. Pel que fa a les instal·lacions, s ’han dissenyat de manera ordenada per tal que quedessin vistes i així s’ha pogut estalviar els revestiments interiors deixant la fusta vista. Les fusteries i façana també s’han realitzat de fusta.

L’encàrrec neix amb la voluntat d’endreçar l’entorn en punt d’accés de Costa Rodona a Grandvalira. Així on hi havia un talús de terra aportada, uns barracons on guardar material dels nens de l’esquí club i l’edifici de restauració existent; s’hi ha construït un nou edifici de serveis. Aquest s’ha ubicat en el talús existent per tal d’aprofitar el pendent per donar a l’edifici dos accessos a nivell: un des de l’aparcament i l’altre per sortir esquiant de l’edifici des de la sala guarda-esquis. Així, amb el nou edifici, es disposa d’un accés a les pistes d’esquí de Grandvalira totalment equipat amb un punt de venda de forfaits, oficines, botiga, un gran espai d’armariets per guardar el material dels clients i uns espais totalment renovats per als clubs d’esquí on poder guardar el material.

S’han realitzat diverses estratègies ambientals per tal de minimitzar l’impacte de l’edifici:

• Envolupant de l’edifici (fonaments, murs de contenció, façana i coberta) molt aïllats per tal de reduir el consum energètic durant l’ús de l’edifici.
• Utilitzar fusta de proximitat en la mesura del possible. Gran part de la fusta utilitzada prové dels Pirineus i les finestres, també de fusta han estat fabricades a Lleida. Així es redueix l’impacte del transport dels materials.
• Utilització de materials amb una baixa energia incorporada. L’energia necessària per produir l’estructura de fusta és molt inferior a l’emprada en estructures de formigó, acer i ceràmica. A més a més, l’arbre en el seu creixement absorbeix CO2 de l’atmosfera. Les façanes s’han realitzat amb pedra (mínim requerit per normativa) i fusta de pi làrix sense tractar assumint que el seu aspecte variarà amb el temps. 
• Pel que fa als sistemes actius per produir l’energia necessària per la demanda energètica d’aigua caleta sanitària i calefacció s’ha realitzat amb pous de geotèrmia. Donada l’ubicació en alçada i la baixa temperatura de l’aire exterior, l’aerotèrmia hagués tingut un rendiment molt baix així que s’ha optat per aprofitar l’inèrcia del terreny amb una temperatura molt estable al llarg de l’any.
• S’ha incorporat una ventilació mecànica amb recuperador de calor per tal de garantir una bona qualitat de l’aire i alhora evitar l’entrada de l’aire fred exterior.
• Estructura diàfana que permet l’adaptabilitat de l’edifici a usos futurs.